![Prou! [per l'abolició de l'esclavisme modern]](http://3.bp.blogspot.com/-Kc2MCvLTsxU/T29JQrFHXhI/AAAAAAAAASE/uUqEt0xJXS0/s1600/logoCABECERABLOG.jpg)
 | |
| pamflet en CATALÀ - CASTELLANO |
Quan el contracte
social i la falsificació històrica és utilitzada com a estratègia
d'avantguarda dins del marc de guerra bruta, la creença cega en la
resolució democràtica del conflicte social és el cinisme convertit
en maniobra de distracció. Una obstrucció a l'ajustament de comtes
universal entre esclaus i Estat: La pacificació subtil i organitzada
cap al desastre; el gran negoci del segle XXI.
La il·legalitat és un
camí practicat per moltes persones i una obligació per a milions de
represaliades. Un sender molt més optimista que esperar almoines, o
agarrar-se a la fe de qualsevol promesa mal dissimulada de un futur
millor que arreglaran els nostres problemes.
El ciutadanisme
socialdemócrata, republicà, neoliberal,etc- base essencial per al
manteniment de l'ordre actual i col·laboradors en la
falsificació de l'historia-, són els grans guanyadors d'aquest
conflicte social manegat des del principi dels temps. Per a què
seguir-li'ls el joc si els justifiquem ja la seva pròpia
existència?. Creient per ventura, que sumand més gent en
processions s'aconsegueix avançar cap a un autèntic canvi social?.
Si moltes veus parlen de
que aquesta crisi és sistèmica i que el canvi està en transformar
integralment tota relació existencial, de producció i consumo; per
què tenim que quedar-nos en meres reformes?. Perquè per a
capitalitzar el descontent social, eixes corretges de transmissió
entre el poder i la població sotmesa, eixos agents socials fora del
plató mediàtic, apaivagant el cabreig social mitjançant el
destemps entre l'acció a portar a terme amb l'altura de las
circumstancies: Una ralentització que tant sols beneficia als braços
armats del capital.
Un exemple de tants, pot
ser el tema dels escratxes. Estes classes d'accions, aquestes
tàctiques, haurien estat amb més repercussió i més pressió si
s'haguera fet des del principi d'aquesta reestructuració econòmica.
Però no. Abans era cosa de violents antisistema. Ara, quan la
pressió per part de l'Estat i capital és molt més forta que
d'altres anys, s'utilitza l'escratxe com a suposat mitjà de pressió
i quedar així doncs, com a mesura més radical, quan en aquests
moments la tensió es fa insuportable per a molta gent, i en el seu
conjunt social.
Es necessita radicalitzar
les mobilitzacions més enllà de l'espectacle i que siguin capaces
d'estar a l'altura de las circumstàncies. Que sobrepassi la situació
socio-política actual i forci als estats espanyols a enfrontar-se
amb els seus amos europeus.
¿Es volen conquistes
parcials?, doncs la pressió cap a les institucions, a estes altures
ha de ser total. Encara que no oblidem que sols organitzant la còlera
contra el poder -sense o amb l'esperança del suport social- és
susceptible de ser desintegrada si no va acompanyada de la creació i
suport de teixits socials que expressin les nostres idees i ajudi a
transformar les nostres pròpies vides.
La força destructora no
té perquè ser incompatible amb la construcció de noves societats
que por la seva pròpia natura siguin una constant contraposició
amb el sistema de domini. Això no es nou. No inventem res. Tant sols
volem fer recordar que tenim un passat i d'ell cal aprendre, tot i
que l'amnèsia social sigui ja una pandèmia letal.
No podem resignar-nos a
dependre de qualsevol esdeveniment social per a trobar una
transformació social, perquè en la espectacularitat no trobarem mai
revolució social autogestionaria. És preferible ser invisible que
fer de roín de la pel·lícula. I per això, la desconfiança cap a
eixa falsa llibertat d'expressió ha de ser total. No hi ha res
gratuït en els sistemes de mercat. Fiar-se d'una certa bondat amb
-per exemple- internet, és caure en una dels fatals parany del règim
tecnocràtic.
En el difós i anònim és
la realitat quotidiana en que la tothom ens veiem cada cop més
immersos. És el lloc idoni per a seguir retrobar-nos i construir
formes i mitjans de buscar-nos la vida, boicotejant així l'economia
des d'una pràctica que plasme el pensar de cada grup,
individualitat. A vegades, val més un acte en el teu entorn que mil
octavetes amb missatge innocu.
Prou! [per l'abolició de
l'esclavisme modern]. Juny 2013/any 29 Era Orwell)
