viernes, 21 de marzo de 2014

La insurrecció necessària


pamflet en CATALÀ - CASTELLÀ
El pitjor de la injustícia social és l'amnèsia col·lectiva que no deixa entreveure un horitzó al que poder confiar-ne. No deixa cap recolz a conviccions que faci'ns caminar amb més fermesa, amb certa seguretat. Que ens doni el necessari optimisme per tal de poder viure de forma natural, elaborant-se així un camí que ens porti cap a l'emancipació individual i col·lectiva.

Però el que realment sustenta l'oblid permanent i circumstancial, és el bombardeig constant d'informació formatejada que ens insensibilitza per obvies raon. L'embruix del perquè la massa social no reacciona de forma radical al que està passant, cal assenyalar que un dels motius és per qüestions psicològiques com el control del mecanisme de defensa mental.

No podem assimilar milions de dades a cada instant del dia i pensar en moltes coses més alhora. És un sistema de defensa cerebral que evita el col·lapse de la nostra ment. O sigui que, saturant-nos d'informacions ens buiden de contingut.
(COL.LAPSE mental-AMNÈSIA col·lectiva).

Si això es tracta de programació anticipada més que de circumstancies històriques i momentànies, la creació d'unitats de consum és doncs un resultat essencial per a una generalitzada domesticació social. I l'avantatge estratègic es tradueix en el control de la situació a escala total i en les seues pautes de comportament. Tot i que, sent incapaç d'evitar el que és espontani, el sistema de dominació segueix marcant les regles del joc. Qui té el control de la força regeix l'estratègia?.Si es així, podem superar l'imperant amb tàctiques al nostre favor?. ¿Podem portar la davantera a uns esdeveniments programats per davant mà? (CONTROL de la força -ANTICIPACIÓ de moviments).

La lluita és sinònim de vida. És acció, reacció al que t'oprimeix, al que no et deixa ser lliure. Encara que ser lliure és diferent a sentir-se'n, però no deixen de ser complementaris entre si.
Lluitar sense que ningú te mani és un compromís al 100% que dependrà exclusivament del tu per a totes les demés i a la viceversa. Perquè no val la pena lluitar a temps parcial encara que el problema immediat a resoldre sigui la realitat més pròxima. No vivim el que fem. Tant sols releguem la nostra acció al ritme de les pautes a les que ens sotmet el poder de forma permanent. (ACCIÓ mediatitzada -REACCIÓ controlada).

Si nostra ràbia madura sap quan ha d'actuar, llavors el que és viu, inconstant, movedís.., són qualitats que beneficien a la nostra pròpia existència. Ens ajuda a desenvolupar formes constants de mobilitat dins d'una vida sota vigilància. Ens anima a trencar l'encerclament imposat per l' aïllament i la desorientació.
Desprogramar-nos d'aquest sentiment de derrota és reprendre la valentia de la subversió, de la negació constant al sotmetiment i la submissió. Una excepció social a la que ens trobem totes les persones que actuem de manera difosa i dispersa, i que seguim lluitant en un mon on la l'arrel del conflicte social es troba en el propi sistema de dominació. (DESPROGRAMACIÓ del derrotisme-DISPERSIÓ en un mon desfragmentat (autosuficiència).

La conspiració anàrquica ha d'amplificar-se mitjançant la complicitat entre individus afins, autosuficients. Agrupades o no, entorn a la reflexió, elecció i acció no mediatitzada. La rebel·lió del poble ha de ser la transcripció del sentiment de totes las persones que no volem ser mai més adoctrinades. La insurrecció és l'amenaça constant sense que es tingui tot plegat que utilitzar les armes. La insurrecció ha de ser una presència convertida en força política. Mai nombrosa, mai acabada. Como són les nostres lluites, els nostres draps bruts i nostres debats sempre inconclusos.

Prou! [per l'abolició de l'esclavisme modern]. Març del 2014. Any 30 Era Orwell.

sábado, 2 de noviembre de 2013

Llei nazi a Alemanya 2013

Brighton ABC.-

En 1933 els nazis alemanys van crear una nova llei , anomenada "detenció preventiva" ( PD ) , que permet a l'Estat mantenir la gent dins de la presó després d'haver acabat la seva condemna . Els tribunals d'Alemanya de l'Est van prohibir aquesta llei , perquè era una "llei feixista", i els tribunals de la capitalista Alemanya Occidental no van tenir aquest tipus de problemes amb els nazis lleis nazis, pel que fins avui encara tenim PD a Alemanya - des de 1993 a Alemanya Oriental i Occidental .

Jo sóc una de les víctimes d'aquesta llei nazi , perquè fa 17 anys el tribunal em va condemnar a una pena de llarg termini per skin head anarquista i per  un robatori a un banc per tal de" recaptar fons " per a  activitats legals i il·legal.
Els jutges m'afegeixen P.D.

Al 7 de juliol del 2013 vaig acabar de complir la meva condemna . Em mantenien en aïllament des del 1996 fins al 2007, i ara em tenen a la unitat especial de PD detinguts a la presó de Friburg , una ciutat a l'extrem sud - oest d'Alemanya, prop de la frontera amb França .

Som 55 interns homes aquí al P.D. de Friburg unitat ( en total a Alemanya : 500 homes i 3 dones detinguts PD ) , que són tots els interns de llarg termini . Alguns de nosaltres hem viscut darrera les reixes fins i tot 40 anys . L'única raó per la qual l'Estat ens manté en les seves presons és que els experts forenses creuen que som una amenaça per a la seguretat pública .

El 2011 , el Tribunal Constitucional Federal alemany va declarar que les condicions de vida de la PD unitat viola la Constitució i van donar al govern un termini fins el 31 de maig 2013 per a canviar les condicions .

He passat més de dos mesos en aquest PD unitat , i puc dir que s'assembla a una presó , em sent com si estigués a la presó. Segueix sent una presó . No hi ha cap diferència substancial a les presons comunes .

Hem pagat pel que hem fet , i hem pagat un preu molt alt - però per a una estada a la presó , sabent que la sentència ha acabat , que causa problemes psicològics . Els empleats de la presó el possible per intimidar els presos tots els dies . Alguns de nosaltres hem estat vivint en P.D. unitats durant 5 anys , 10 anys , 15 anys i més , sense cap possibilitat real de ser alliberat aviat.

En el meu propi cas , l'expert forense va dir a la cort que tenia un "trastorn de personalitat narcisista " , que m'he negat a fer qualsevol treball forçós i això té un efecte negatiu en el ' pronòstic ', com el fet que jo no coopero ni amb la presó, ni amb l'expert forens. Ignora totes les relacions socials que tinc i va dir: que estes relacions no són importants, ja que he estat a la presó.


En primer lloc, segons ells,  hauria de fer a llarg termini " teràpia " , hauria de reduir els contactes amb companys anarquistes , i cooperar amb l'administració . Per a mi això és inacceptable - 100% inacceptable . Sí que és important per a alliberar-se, però crec que és important com aconsegeixo la llibertat . El no estar fora , al costat dels companys que lluiten tots els dies , això és dur per a mi . Però estic segur que seria un mal senyal si començava a llepar el culs als membres de l'administració . Això no té res a veure amb ser un màrtir , i si té a veure amb la dignitat humana i la fe en els ideals polítics .

Jo a la unitat PD unitat d'aquí, la dic " La Casa de la Mort" , perquè la majoria dels detinguts són homes vells i malalts , no hi ha esperança , el poble està cansat i es senten com a ostatges d'una antiga llei nazi del 1933 . Aquesta és la realitat de la " moderna" Alemanya el 2013 , la República de la senyora Merkel ( la cancellera alemanya ) , més coneguda com el nou dictador d'Europa , com la gent a Grècia creu.

Thomas Meyer - Falk
c / o JVA ( SV - Abt )
Hermann- Herder - Str.8
D - 79104 Freiburg
Alemanya
 

viernes, 28 de junio de 2013

Abans de triar pel suïcidi. La il·legalitat; la sortida del túnel de la misèria.

-->

pamflet en CATALÀ - CASTELLANO
Quan el contracte social i la falsificació històrica és utilitzada com a estratègia d'avantguarda dins del marc de guerra bruta, la creença cega en la resolució democràtica del conflicte social és el cinisme convertit en maniobra de distracció. Una obstrucció a l'ajustament de comtes universal entre esclaus i Estat: La pacificació subtil i organitzada cap al desastre; el gran negoci del segle XXI.


La il·legalitat és un camí practicat per moltes persones i una obligació per a milions de represaliades. Un sender molt més optimista que esperar almoines, o agarrar-se a la fe de qualsevol promesa mal dissimulada de un futur millor que arreglaran els nostres problemes.

El ciutadanisme socialdemócrata, republicà, neoliberal,etc- base essencial per al manteniment de l'ordre actual i col·laboradors en la falsificació de l'historia-, són els grans guanyadors d'aquest conflicte social manegat des del principi dels temps. Per a què seguir-li'ls el joc si els justifiquem ja la seva pròpia existència?. Creient per ventura, que sumand més gent en processions s'aconsegueix avançar cap a un autèntic canvi social?.

Si moltes veus parlen de que aquesta crisi és sistèmica i que el canvi està en transformar integralment tota relació existencial, de producció i consumo; per què tenim que quedar-nos en meres reformes?. Perquè per a capitalitzar el descontent social, eixes corretges de transmissió entre el poder i la població sotmesa, eixos agents socials fora del plató mediàtic, apaivagant el cabreig social mitjançant el destemps entre l'acció a portar a terme amb l'altura de las circumstancies: Una ralentització que tant sols beneficia als braços armats del capital.
Un exemple de tants, pot ser el tema dels escratxes. Estes classes d'accions, aquestes tàctiques, haurien estat amb més repercussió i més pressió si s'haguera fet des del principi d'aquesta reestructuració econòmica. Però no. Abans era cosa de violents antisistema. Ara, quan la pressió per part de l'Estat i capital és molt més forta que d'altres anys, s'utilitza l'escratxe com a suposat mitjà de pressió i quedar així doncs, com a mesura més radical, quan en aquests moments la tensió es fa insuportable per a molta gent, i en el seu conjunt social.

Es necessita radicalitzar les mobilitzacions més enllà de l'espectacle i que siguin capaces d'estar a l'altura de las circumstàncies. Que sobrepassi la situació socio-política actual i forci als estats espanyols a enfrontar-se amb els seus amos europeus.
¿Es volen conquistes parcials?, doncs la pressió cap a les institucions, a estes altures ha de ser total. Encara que no oblidem que sols organitzant la còlera contra el poder -sense o amb l'esperança del suport social- és susceptible de ser desintegrada si no va acompanyada de la creació i suport de teixits socials que expressin les nostres idees i ajudi a transformar les nostres pròpies vides.
La força destructora no té perquè ser incompatible amb la construcció de noves societats que por la seva pròpia natura siguin una constant contraposició amb el sistema de domini. Això no es nou. No inventem res. Tant sols volem fer recordar que tenim un passat i d'ell cal aprendre, tot i que l'amnèsia social sigui ja una pandèmia letal.

No podem resignar-nos a dependre de qualsevol esdeveniment social per a trobar una transformació social, perquè en la espectacularitat no trobarem mai revolució social autogestionaria. És preferible ser invisible que fer de roín de la pel·lícula. I per això, la desconfiança cap a eixa falsa llibertat d'expressió ha de ser total. No hi ha res gratuït en els sistemes de mercat. Fiar-se d'una certa bondat amb -per exemple- internet, és caure en una dels fatals parany del règim tecnocràtic.

En el difós i anònim és la realitat quotidiana en que la tothom ens veiem cada cop més immersos. És el lloc idoni per a seguir retrobar-nos i construir formes i mitjans de buscar-nos la vida, boicotejant així l'economia des d'una pràctica que plasme el pensar de cada grup, individualitat. A vegades, val més un acte en el teu entorn que mil octavetes amb missatge innocu.

Prou! [per l'abolició de l'esclavisme modern]. Juny 2013/any 29 Era Orwell)

sábado, 24 de noviembre de 2012

Res a negociar. Res que reformar

-->