![Prou! [per l'abolició de l'esclavisme modern]](http://3.bp.blogspot.com/-Kc2MCvLTsxU/T29JQrFHXhI/AAAAAAAAASE/uUqEt0xJXS0/s1600/logoCABECERABLOG.jpg)
Ja
sabem que tot està fatal, i sabem per a qui van els beneficis nets
enfront a tant desastre social. Però es ja cansino tant de laments,
tantes ploreres, tants discurs econòmics. És sempre el mateix
bucle. Ja que quan sembla que realment va a passar alguna cosa
decisiva, tot es dilueix per les vies de la protesta continguda.
La
injustícia te nom, cognoms i residencies on viure a tot luxe. I què
és el que realment els interessa?: Les seves propietats, les seves
riquesses El problema és que no existeix tant sols el típic ric
amb les seves ostentacions i demés materialismes. Sinó que sabem
que el pensament burgés existeix en la ment d'un immensa majoria
que, sent com nosaltres, de classe pagadora, poden ser tan tiranes
com l'amor que professen pels diners.
Encara
que, sentint-nos rodejades, mai serem majoria, però som part del
poble; de la gran massa. Que si be naixem per a produir, poques
demostrem que no ens pot vacilar així com si no res. Guiant-nos com
si fórem ramat camí l'escorxador.
És
depriment veure la rapidesa amb la qual ens evadim amb qualsevol
merda obsessionant per tal de poder perdre de vista la crua realitat.
Vivim
sota una dictadura de majories en paradisos virtuals, i que són
conscients de la necessitat d'increments de guerres obertes a
l'extraradi del nostre odiat mon de fantasia.
Morts
de gana és el que necessiten les classes acomodades per a seguir
estant còmodes.
Tranquil·les,
no passa res!. Tot s'amanirà amb una nova gestió de les nostres
misèries quotidianes!. Però si et quedes sense calés, nadaràs
entre la indigència i la criminalitat. Veuràs la veritable cara de
les coses. Així doncs, és com quan a la teva filla la foten a
presó, i descobreixes el què hi ha per darrere del decorat
envernissat de civisme i llibertat (de consum) no té res a veure amb
el que te venien.
Si
el negoci està en la gestió del desastre, esperem que el existent
sigui fagocitant als seus propis creadors. El col·lapse i
l'obstrucció en el fluix de les mercaderies
ajuda
a que tot s'acabi. No som per ventura mercaderies amb data de
caducitat?, doncs siguem-hi defectuoses. Siguem inviables
econòmicament, siguem invisibles socialment.
Si
realment aquesta reestructuració de capitals cridada com a crisi
camina cap a una sola empresa, els seus objectius ja no són tan
difusos, si no que són més nítids del que podem pensar.
Si
ens sentim rodejades de tanta ignomínia, capbuidada i delació
social, siguem optimistes perquè això se'ns va a la merda.
Tot
te un principi i un final. La societat espectacular també veurà el
seu final. Quan per pantalla es vegi un mon feliç, i al carrer es
senti la fam. Quan la gana acabi d'entrar als llars de la gent per a
quedar-se; sortirà la gota que recompli el got, i faci tremolar
massivament als nostres botxins?. Encara que sigui per un lapsus de
temps?.
La
temor i el pànic és un arma que ens afecta directament, però també
impregna a les classes adinerades. El seu recel a la propietat
privada és més que evident. Les seves inversions en seguretat
privada no és tant sols un negoci florent , si no que és la mateixa
por a que mans pobres els puguin demostrar el són en realitat:
Escòria.
PAMFLET: Volem un treball de merda amb un su de misèria:
CAST.: http://www.ziddu.com/download/2096169/panfletoPROUn1CAST.pdf.html
Nova publicació: PROU! [publicació anarquista de tirada intermitent]
Nº1 novembre 2012:
http://edicionsincontrolades.blogspot.com
Nova publicació: PROU! [publicació anarquista de tirada intermitent]
Nº1 novembre 2012:
http://edicionsincontrolades.blogspot.com
