Abans de triar pel suïcidi. La il·legalitat; la sortida del túnel de la misèria.

-->

pamflet en CATALÀ - CASTELLANO

Quan el contracte social i la falsificació històrica és utilitzada com a estratègia d'avantguarda dins del marc de guerra bruta, la creença cega en la resolució democràtica del conflicte social és el cinisme convertit en maniobra de distracció. Una obstrucció a l'ajustament de comtes universal entre esclaus i Estat: La pacificació subtil i organitzada cap al desastre; el gran negoci del segle XXI.

La il·legalitat és un camí practicat per moltes persones i una obligació per a milions de represaliades. Un sender molt més optimista que esperar almoines, o agarrar-se a la fe de qualsevol promesa mal dissimulada de un futur millor que arreglaran els nostres problemes.

El ciutadanisme socialdemócrata, republicà, neoliberal,etc- base essencial per al manteniment de l'ordre actual i col·laboradors en la falsificació de l'historia-, són els grans guanyadors d'aquest conflicte social manegat des del principi dels temps. Per a què seguir-li'ls el joc si els justifiquem ja la seva pròpia existència?. Creient per ventura, que sumand més gent en processions s'aconsegueix avançar cap a un autèntic canvi social?.

Si moltes veus parlen de que aquesta crisi és sistèmica i que el canvi està en transformar integralment tota relació existencial, de producció i consumo; per què tenim que quedar-nos en meres reformes?. Perquè per a capitalitzar el descontent social, eixes corretges de transmissió entre el poder i la població sotmesa, eixos agents socials fora del plató mediàtic, apaivagant el cabreig social mitjançant el destemps entre l'acció a portar a terme amb l'altura de las circumstancies: Una ralentització que tant sols beneficia als braços armats del capital.

Un exemple de tants, pot ser el tema dels escratxes. Estes classes d'accions, aquestes tàctiques, haurien estat amb més repercussió i més pressió si s'haguera fet des del principi d'aquesta reestructuració econòmica. Però no. Abans era cosa de violents antisistema. Ara, quan la pressió per part de l'Estat i capital és molt més forta que d'altres anys, s'utilitza l'escratxe com a suposat mitjà de pressió i quedar així doncs, com a mesura més radical, quan en aquests moments la tensió es fa insuportable per a molta gent, i en el seu conjunt social.

Es necessita radicalitzar les mobilitzacions més enllà de l'espectacle i que siguin capaces d'estar a l'altura de las circumstàncies. Que sobrepassi la situació socio-política actual i forci als estats espanyols a enfrontar-se amb els seus amos europeus.

¿Es volen conquistes parcials?, doncs la pressió cap a les institucions, a estes altures ha de ser total. Encara que no oblidem que sols organitzant la còlera contra el poder -sense o amb l'esperança del suport social- és susceptible de ser desintegrada si no va acompanyada de la creació i suport de teixits socials que expressin les nostres idees i ajudi a transformar les nostres pròpies vides.

La força destructora no té perquè ser incompatible amb la construcció de noves societats que por la seva pròpia natura siguin una constant contraposició amb el sistema de domini. Això no es nou. No inventem res. Tant sols volem fer recordar que tenim un passat i d'ell cal aprendre, tot i que l'amnèsia social sigui ja una pandèmia letal.

No podem resignar-nos a dependre de qualsevol esdeveniment social per a trobar una transformació social, perquè en la espectacularitat no trobarem mai revolució social autogestionaria. És preferible ser invisible que fer de roín de la pel·lícula. I per això, la desconfiança cap a eixa falsa llibertat d'expressió ha de ser total. No hi ha res gratuït en els sistemes de mercat. Fiar-se d'una certa bondat amb -per exemple- internet, és caure en una dels fatals parany del règim tecnocràtic.

En el difós i anònim és la realitat quotidiana en que la tothom ens veiem cada cop més immersos. És el lloc idoni per a seguir retrobar-nos i construir formes i mitjans de buscar-nos la vida, boicotejant així l'economia des d'una pràctica que plasme el pensar de cada grup, individualitat. A vegades, val més un acte en el teu entorn que mil octavetes amb missatge innocu.

Prou! [per l'abolició de l'esclavisme modern]. Juny 2013/any 29 Era Orwell)

REVISTA PROU! nº2 juny 2013 [en català] 

REVISTA PROU! nº2 junio 2013 [en castellano]