![Prou! [per l'abolició de l'esclavisme modern]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEYau_ftisFfBGPS_7PDz3TjXFiKeZiTc8Me0UuVuhIhtx_kOWqDgfSoZsiedLD2Z2N_YmBX_KpgkTBYJtDvVqPxrEVacM6hV4irCl8WZ8MV0axSu3wRlohXZhv1qeVMG3HgquA9QU6YgP/s1600/logoCABECERABLOG.jpg)
 |
| pamflet en CATALÀ - CASTELLÀ |
El pitjor de la injustícia social
és l'amnèsia col·lectiva que no deixa entreveure un horitzó al
que poder confiar-ne. No deixa cap recolz a conviccions que faci'ns
caminar amb més fermesa, amb certa seguretat. Que ens doni el
necessari optimisme per tal de poder viure de forma natural,
elaborant-se així un camí que ens porti cap a l'emancipació
individual i col·lectiva.
Però el que realment sustenta
l'oblid permanent i circumstancial, és el bombardeig constant
d'informació formatejada que ens insensibilitza per obvies raon.
L'embruix del perquè la massa social no reacciona de forma radical
al que està passant, cal assenyalar que un dels motius és per
qüestions psicològiques com el control del mecanisme de defensa
mental.
No
podem assimilar milions de dades a cada instant del dia i pensar en
moltes coses més alhora. És un sistema de defensa cerebral que
evita el col·lapse de la nostra ment. O sigui que, saturant-nos
d'informacions
ens buiden de contingut.
(COL.LAPSE mental-AMNÈSIA
col·lectiva).
Si això es tracta de programació
anticipada més que de circumstancies històriques i momentànies, la
creació d'unitats de consum és doncs un resultat essencial per a
una generalitzada domesticació social. I l'avantatge estratègic es
tradueix en el control de la situació a escala total i en les seues
pautes de comportament. Tot i que, sent incapaç d'evitar el que és
espontani, el sistema de dominació segueix marcant les regles del
joc. Qui té el control de la força regeix l'estratègia?.Si es
així, podem superar l'imperant amb tàctiques al nostre favor?.
¿Podem portar la davantera a uns esdeveniments programats per davant
mà? (CONTROL de la força -ANTICIPACIÓ de moviments).
La lluita és sinònim de vida.
És acció, reacció al que t'oprimeix, al que no et deixa ser
lliure. Encara que ser lliure és diferent a sentir-se'n, però no
deixen de ser complementaris entre si.
Lluitar sense que ningú te mani
és un compromís al 100% que dependrà exclusivament del tu per a
totes les demés i a la viceversa. Perquè no val la pena lluitar a
temps parcial encara que el problema immediat a resoldre sigui la
realitat més pròxima. No vivim el que fem. Tant sols releguem la
nostra acció al ritme de les pautes a les que ens sotmet el poder de
forma permanent. (ACCIÓ mediatitzada -REACCIÓ controlada).
Si
nostra ràbia madura sap quan ha d'actuar, llavors el que és viu,
inconstant, movedís.., són qualitats que beneficien a la nostra
pròpia existència. Ens ajuda a desenvolupar formes constants de
mobilitat dins d'una vida sota vigilància. Ens anima a trencar
l'encerclament imposat per l' aïllament i la desorientació.
Desprogramar-nos
d'aquest sentiment de derrota és reprendre la valentia de la
subversió, de la negació constant al sotmetiment i la submissió.
Una excepció social a la que ens trobem totes les persones que
actuem de manera difosa i dispersa, i que seguim lluitant en un mon
on la l'arrel del conflicte social es troba en el propi sistema de
dominació. (DESPROGRAMACIÓ del derrotisme-DISPERSIÓ en un mon
desfragmentat (autosuficiència).
La conspiració anàrquica ha
d'amplificar-se mitjançant la complicitat entre individus afins,
autosuficients. Agrupades o no, entorn a la reflexió, elecció i
acció no mediatitzada. La rebel·lió del poble ha de ser la
transcripció del sentiment de totes las persones que no volem ser
mai més adoctrinades. La insurrecció és l'amenaça constant sense
que es tingui tot plegat que utilitzar les armes. La insurrecció ha
de ser una presència convertida en força política. Mai nombrosa,
mai acabada. Como són les nostres lluites, els nostres draps bruts i
nostres debats sempre inconclusos.
Prou! [per l'abolició de
l'esclavisme modern]. Març del 2014. Any 30 Era Orwell.
